La formació de la Selecció Catalana com a element distintiu de la idiosincràsia i personalitat del bàsquet català, ha estat sempre un dels objectius i gairebé fixacions de les diferents Juntes Directives que han estat al front de la FCBQ.
Fer la relació cronològica dels partits de les seleccions absolutes masculina i femenina no és més que evidenciar un signe de normalitat i posar en coneixement dels qui estimen el bàsquet i el nostre país, uns esdeveniments que no han estat fàcils de realitzar i organitzar, ni ho són encara avui en dia, si bé les circumstàncies d’aquestes dificultats han estat i són d’ordre molt variat.
Des del primer partit de la Selecció masculina absoluta, el 25 de març de 1927, en l’històric partit contra l’Hindú Club de Buenos Aires, al camp de futbol del Gràcia FC, fins els no menys històrics partits al Palau Sant Jordi de Barcelona o el Pavelló Olímpic de Badalona, enfrontant-se a seleccions de nivell mundial com Croàcia o Lituània, ja en el segle XXI, el bàsquet català ha trobat en les seves seleccions, absolutes, de promoció, masculines i femenines, la seva més fidel i honorable representació.
És obligat esmentar uns partits que mai constaran com a oficials de la Selecció Catalana, i per tant no es registraran mai en cap relació cronològica de la nostra selecció, però en realitat la composició de l’equip fou tal que cal considerar-ho com la veritable Selecció Catalana del moment.
Així, del 7 al 9 de maig de 1936 es va celebrar a Ginebra (Suïssa) el Ir Torneig Ciutats d’Europa, amb la participació dels equips de Berna, Lieja, Varsòvia, Madrid, Mulhouse, Ginebra, Brusel•les, París, Berlín, Lausana , Lió i Barcelona. Bé, el que cal destacar del cas és que la Selecció de Barcelona va estar formada per jugadors que tots pertanyien a la Selecció Catalana, era en realitat la Selecció Catalana. La selecció de Varsòvia va guanyar el torneig, la de Barcelona va quedar quarta i la de Madrid vuitena. Per cert Barcelona va guanyar Madrid per 35 a 12.
Un altre cas que no consta. Al juliol de 1937, en plena guerra civil espanyola, es va organitzar a Amberes (Bèlgica) la IIIa Olimpíada Obrera. La Selecció Espanyola va estar-hi convidada però per les dificultats del moment la varen formar íntegrament jugadors catalans. De fet, doncs, es pot dir que va ser la Selecció Catalana qui va participar i guanyar el torneig, en vèncer tots els partits: a Palestina (24 a 8), Suïssa (25 a 13), Bèlgica (24 a 12), i la final a França (24 a 23).
Curiosament, en l’època de la immediata postguerra, anys 40 i 50, foren habituals els partits entre les seleccions masculines de Catalunya i Castella, aquesta denominada a vegades com a Federación Centro, com a forma d’acontentar per la via de l’esport les dificultats socials de l’època. I també es pot fer esment d’algun episodi excepcional, com la participació de la Selecció Catalana en un torneig internacional a Niça, l’any 1947, amb adversaris com la Selecció Francesa, la Virtus de Bolonya, l’AS Mònaco, l’Urania de Ginebra i l’Erste Dieragige d’Amsterdam. El fet fou que la veritable convidada va ser la Federació Espanyola, però per raons no esportives les autoritats del moment no van donar el vist i plau i llavors, com a solució diplomàtica d’una part i gest de bona voluntat d’una altra, es va decidir la participació de la Selecció Catalana com a representant del bàsquet espanyol. Els jugadors catalans varen fer un gran torneig classificant-se en segona posició.
Al llarg de vuitanta anys la Selecció Catalana masculina absoluta ha jugat 131 partits, alguns difícils de concretar-ne llocs, participants i resultat, però amb notícia de la seva celebració. Possiblement en el decurs del temps els historiadors de l’esport en descobreixin algun més. Benvinguts siguin, els anirem incorporant a la història de la nostra selecció.
Pel que fa la Selecció Catalana femenina absoluta la seva participació ha estat més minsa. No s’ha d’obviar que l’esport femení en general no ha tingut, històricament, les mateixes atencions, facilitats, ressò i practicants que el masculí. Avui en dia quan la Federació Catalana es planteja organitzar uns partits de Seleccions ho fa tenint en compte el dos gèneres, però temps ha no era així, sense oblidar que el nivell esportiu del bàsquet femení català és avui en dia de primer nivell.
La primera aparició historiada de la Selecció femenina absoluta, s’estableix i s’accepta el 3 d’agost de 1935. A Barcelona, al camp de les instal•lacions de “Piscines i Esports”, a l’avinguda de Sarrià, contra l’Algèria Sports. Varen guanyar les noies catalanes per 20 a 17.
D’aquell llunyà 1935 a l’actual 2009, la Selecció Catalana femenina absoluta haurà disputat més de trenta de partits, i esperem que en els propers any s aquest nombre pugui créixer molt.
No podem oblidar el que representen pel bàsquet català les seves seleccions de promoció. És a dir les seleccions de categories Mini, Infantil i Cadet, masculines i femenines, que any rere any competeixen en els campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques i que són el planter del futur el bàsquet català.
Jugadors avui de reconeguda i gran trajectòria professional, situats a l’èlit del bàsquet europeu i mundial s’han forjat en aquestes seleccions de promoció, que al marge aquestes competicions oficials de l’estat espanyol, també competeixen en tornejos de nivell internacional, organitzats a Catalunya, Espanya i Europa.
A nivell informatiu s’exposa el bon paper que aquestes seleccions han realitzat al llarg dels campionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques.